FISIOTERÀPIA EN AFECCIONS D’ORIGEN NEUROLÒGIC
La fisioteràpia en pediatria intervé treballant sobre el to muscular, el moviment, la postura i la funció que es veuen alterades com a conseqüència d’una lesió o procés degeneratiu del SISTEMA NERVIÓS CENTRAL. Dins dels trastorns neuromotors el més freqüent és la Paràlisi cerebral.
EL fisioterapeuta observa el to postural de base i com varia amb l’estímul, la qualitat de la seva postura (estabilitat i alineament) en les diferents posicions, com es mou , com són els canvis posturals, si són coordinats, estables, ajustats... i com el dèficit en les funcions i estructures corporals provoca una limitació en l’activitat.
També es valora la funció manual, com agafa, com manipula...
I després es treballa a través d’activitats funcionals i amb la família la millora de la postura i el moviment perquè aquest sigui el més ajustat possible a l’objectiu del fillet i així afavorir la participació activa de l’infant en les rutines a casa, a l'escola i a la comunitat. La família és primordial per facilitar tot aquest procés. La tendència actual és que la fisioterapeuta intervingui cada vegada més en els entorns naturals dels infants (a casa, col·legis o escoletes, parcs,… ).
En aquesta intervenció no ens podem limitar a treballar el cos i prou perquè és a través d’aquest que l’infant aprèn, es relaciona i es comunica. És a través del moviment que pensa. Per tant tots els que ens relacionam amb fillets petits (pares i mares, mestres, fisioterapeutes...), per davant de tot, hem de fer que l’infant integri el seu cos com a element de plaer a través de les carícies, els massatges, el ritme i la veu creant situacions lúdiques de gaudi compartit.
