OSTEOPATIA
L'osteopatia és una medicina manual la finalitat de la qual és la recerca de la salut de la persona, potenciant al màxim els mecanismes d'autocuració dels quals disposa de manera intrínseca. Treballant sobre zones que presenten una alteració del seu moviment normal, aconseguirà una millora de la seva funció, cosa que produirà un efecte en el sistema nerviós del pacient.
Per a això, l'osteòpata realitza una anamnesi i valoració que permetran establir un diagnòstic osteopàtic i un posterior tractament manual individualitzat. Ho aconsegueix gràcies al coneixement de l'anatomia i fisiologia, entenent així la interrelació entre els diferents sistemes del cos i com són els mecanismes adaptatius que utilitza cada persona. S'observa la persona des d'una visió holística (no només per la interrelació de les seves parts sinó també entenent el seu context) i es tracta de manera individualitzada (no existeixen protocols).
S'utilitzen tècniques terapèutiques manuals per millorar o restaurar, sempre que el teixit ho permeti, la funció que ha estat alterada i anar cap als mecanismes normals de funcionament i homeòstasi del cos. Utilitza les tècniques en i a través del sistema múscul-esquelètic com a via d'accés per tractar osteopàticament no només disfuncions estructurals sinó també neurològiques, viscerals, endocrines, immunològiques, vasculars i limfàtiques. S'entenen 3 esferes principals d'abordatge dins de l'osteopatia: l'estructural, la visceral i la cràneo-sacral, i l'elecció d'una o altra, o la combinació de les mateixes dependrà de cada persona.
D'aquesta manera, podem entendre que la visita a l'osteòpata no és exclusiva per resoldre problemes del sistema múscul-esquelètic, sinó també per altres alteracions que poden donar-se en el camp visceral (digestives, ginecològiques,...) , circulatòries, respiratòries, cefalees, vertigen, mareig,...
Des dels seus inicis a finals del segle XIX, l'osteopatia manté els principis amb els quals va ser descrita pel seu fundador Andrew Taylor Still, encara que aquests han anat modificant-se a mesura que la professió s'ha anat practicant durant els anys. Actualment, es considera una medicina integrativa, complementària a la medicina convencional, que des de 2010 està reconeguda per l'OMS com una professió sanitària de primera intenció, independent i diferent d'altres professions com la fisioteràpia i la quiropràxia.
